La opinió de la gent com jo. "Hi ha gent com jo? Jo crec que si!"

És com qüestionar-se si una cosa està bé o està malament. És com no acceptar que és un acte bonic però brut. És com agafar un retolador permanent, preferiblement de color negre, que m’agrada més, i pintar en un mur, en un pont d’aquests famosos, més turístics que el cagar. Està malament? Està malament si poses t’estimo? O està malament si poses puta?

Tot és dret d’opinió. Però és lleig. És molt lleig. És com comparar el graffiti, l’art del carrer, l’art de la pintura que corre, la pintura anònima amb un cani o una choni que només sap pronunciar les paraules puta, zorra i Jonah, i asobre, no saben ni escriure-ho bé. No podem comparar art amb incivisme, mesclisme i ignorància permesa. Ignorància que s’ha superposat a l’educació, l’ha tocat i enfonsat.

I no ho sento si a algú no li agrada el que he escrit. Sigui una opinió, sigui un sentiment o una passió. No ho sento, perquè com molta gent decideix posar Tkm mi nenah als murs a on avans hi havia dibuixos perfectes, amb colors vius i frases que intentaven cambiar el món, de gent amb educació, talent, afició i sobretot, pensament propi, jo he decidit escriure això en contra de la societat. Vivim en una societat bruta. I em molesta. Però de moment, per sort o desgràcia, encara dormo a les nits.