viernes, 27 de mayo de 2011

La llum s'apaga quan la sort es pon

M’agraden els meus ulls. Quan el Sol els toca de ple, són d’un color verd transparent. Un color verd cristal·lí que no s’apropa gens al blau, però que no per això deixa de ser bonic. No m’agrada endinsar-me en la foscor, perquè allà el to dels meus ulls es torna lleig, es torna d’un color marró verdòs molt i molt lleig. Un color que no respecta el verd perfecte que m’agrada, un color que fa que tota l’anterior esperança s’esvaeixi, i quedi en un no res. No m’agrada la foscor perquè sé que en ella tu no hi ets.
La foscor avans només em molestava, m’incomodava, perquè molts cops, quan la foscor regnava, és perquè ja era de nit, i el sol protector havia marxat, per tant, havia donat pas a la Lluna. La mirada desafiadora de la Lluna em feia massa respecte, em molestava i em posava nerviosa, la Lluna, una dona resignada que només mostra una cara però que en té una d’oculta. La Lluna, una dona forta i valenta que em desafiava, a mi, a una noia insegura i pessimista. Però en aquell llavors et tenia a tu.
La foscor, ara, ara em fa por. I clarament ho deixo veure, no hi ets, no hi ets i crec que ara seré incapaç de controlar-me, no sabré què fer, no sabré a qui escoltar quan la llum no hi sigui. Avans tu eres els meus ulls quan atravessavem la foscor, quan l’atravessavem junts. La foscor em fa por perquè és un mal presagi, la foscor em fa por perquè és un mal presentiment que té el Sol. La foscor em fa por perquè la foscor és fred, i cada nit dormo –o de vegades no ho faig- amb el temor de que l’endemà la claror i l’escalfor no tornin. La foscor em fa por perquè és incontrolable, la foscor em fa por perquè no la puc crear, la foscor em fa por perquè m’amaga coses i no sóc capaç de contraatacar, sóc massa evident, sóc massa transparent en front a una foscor massa fosca. Em fa por la foscor perquè ella viu abraçada per mil braços, mentre que jo només en vull dos i no els tinc.



3 comentarios:

  1. Doncs a mi m'agrada la foscor, perquè dona més intimitat!:)

    ResponderEliminar
  2. Tu trencant-me, cabrona! jajajajaj:)

    ResponderEliminar
  3. tant la llum com la foscor tenen el seu costat bo i dolent.. (encara que tant de nit com de dia els meus ulls continuin siguent marrons.. TT) però el text m'agrada molt paula :D

    ResponderEliminar